Dissabte, 2 de febrer de 2008 es va celebrar el 800 aniversari del naixement del Rei Jaume I El Conqueridor. Per celebrar aquesta efemèride, més de 150 blocs de la blocosfera catalana han reproduït passatges del "llibre dels feits". La Crònica narra, de forma autobiogràfica, la vida i les gestes més importants del rei (sobretot les conquestes de Mallorca i València). La història comença amb el seu naixement i acaba amb la seva mort (del 1208 al 1276). Algú proposat per ell en féu el pròleg i l’epíleg: tant per la seva erudició com per la seva perfecció estilística aquest pròleg degué ser fet per algú diferent, de cultura superior, i un cop el rei ja era mort.El conqueridor fou ben explícit a l’hora d’expressar la finalitat de les seves “memòries”: “E per tal que los hòmens coneguessen, quan hauríem passada aquesta vida mortal, ço que nós hauríem fet [...] e per dar eximpli a tots los altres hòmens del món...”.
A títol personal, he escollit el passatge, i de pas he trobat l'explicació de la narració, d'uns fets que queden un pèl llunyans de les grans gestes de Jaume I El Conqueridor, ja que només tenia poc menys de 6 anys quan varen ocórrer. Exactament va ser el 12 de setembre de 1213 i es tracta de la famosa batalla de Muret. Batalla decisòria que, amb la desfeta de les tropes occitanes i catalanes davant dels francesos, amb el suport de les forces croades del Papa, va frenar de soca arrel l'expansió catalana cap al nord dels pirineus i el Llenguadoc. D'alguna manera, aquest fet, va influïr profundament en l'esdevenir de l'història, perquè si Muret s'hagués guanyat, les gestes de Jaume I segur que haurien sigut molt diferents.
Antecedents
Al començament del segle XIII l'heretgia càtara o albigesa s'havia estès per Occitània i això feia perillar les doctrines de l'església catòlica. El Papa Innocenci III després de llançar una Croada contra els càtars va intentar reconciliar-se amb Ramon VI de Tolosa, però Arnau d'Amaurí, llegat papal i Simó de Montfort sempre feien trencar les negociacions al exigir a Ramon VI unes dures condicions.
Ramon VI va buscar aliats amb una ortodòxia catòlica indubtable, i després d'entrevistar-se amb diversos monarques europeus, va trobar com aliat Pere I (pare de'n Jaume I). Aquest, va fer d'intermediari per trobar una reconciliació, però finalment, el papa Innocenci III es va posar de part de Simó de Montfort i va ordenar l'enfrontament armat pensant que així erradicaria l'heretgia de manera definitiva.
Pere el Catòlic va enviar l'exèrcit sobre Muret, on Simó de Montfort havia deixat una guarnició que incomodava extremadament la ciutat de Tolosa de Llenguadoc. Montfort es trobava llavors a Sauerdun, des d'on va reunir les seves tropes quan va assabentar-se del perill, i es va dirigir a Muret.
La preparació de la batalla
El dia 10 de setembre les tropes de Pere el Catòlic es reuneixen amb les dels aliats occitans i planten dos camps en la plana aprop de la Garona, amb unes tropes calculades en dos mil cavallers i cinc mil peons d'infanteria. Per contra, Simó de Montfort conta dins de les muralles amb nou-cents cavallers i set-cents peons d'infanteria.
La Batalla de Muret
Pere el Catòlic, desoïnt els consells de Ramon VI de Tolosa planteja una batalla sense esperar que arribi tot el seu exèrcit, doncs els reforços que porta Hug de Montcada encara eren de camí. El rei vol que el seu exèrcit es compari en valentia amb la fins llavors invencible cavalleria francesa, sense fortificar el camp i pretenent vèncer a camp obert, i la seva vàlua com a cavaller canviant-se l'armadura amb un dels seus homes per enfrontar-se com a simple cavaller amb Simó de Montfort.
"E'N Simon de Montfort era en Murel be ab .DCCC. homens a caval tro en .M., e nostre pare vench sobr'ell prop d'aquel loch on el estava. E foren ab el d'Aragó don Miquel de Luzia, e don Blascho d'Alagó, e don Roderich de Liçana, e don Ladro, e don Gomes de Luna, e don Miquel de Roda, e don G. de Puyo, e don Azmar Pardo, et d'altres de sa maynade molts qui a nos no poden membrar : mas tant nos membre que'ns dixeren aquels que'y avien estat, e sabien lo feyt, que levat don Gomes, e don Miquel de Roda, e Azmar Pardo, e alguns de sa meynade
que'y moriren, qu'els altres lo desempararen en la batalla, e se'n fugiren : hí de Catalunya En Dalmau de Crexel, e N'Uch de Mataplana, e En G. d'Orta, e En Bernat dez Castel bisbal, e aquels fugiren ab los altres. Mas be sabem per cert que don Nuno Sanxes, e En G. de Montcada que fiyl d'En G. R. e de Na G. de Castelviy, no foren en la batayla, ans enviaren missatge al Rey que'ls esperas, e'l Rey no'ls volch esperar : e feu la batayla ab aquels qui eren ab el."
la Batalla de Muret, segons el Llibre dels Feyts
La cavalleria francesa s'organitza en tres esquadrons. La primera de les tres escomeses dels francesos és resposta per les tropes de Ramon Roger I de Foix, però han de replegar-se ràpidament, davant la impetuositat de la cavalleria francesa, i les tropes del rei prenen el relleu. Els francesos, amb la seva gran maniobrabilitat mantenen l'avantatge numèric en les dues següents escomeses i no permeten el reagrupament dels aragonesos.
L'objectiu de Simó de Montfort era matar al rei a qualsevol preu i així ho va encarregar a dos dels seus cavallers, Alain de Roucy i Florent de Ville, que abaten primer al cavaller que vesteix l'armadura reial, i després al propi rei, quan aquest es descobreix al crit de El rei, heus-el aquí!
La notícia de la mort de Pere el Catòlic escampa el pànic entre la resta de l'exèrcit, que es veu sorprès per un atac de flanc del de Montfort, i els cavallers catalans emprenen la retirada. L'exèrcit tolosà, que encara no havia participat en la batalla, veient-se desbordat per l'allau d'aragonesos i catalans que fugen desordenadament, fuig igualment sense atacar, i és encalçat pels cavallers francesos, provocant unes baixes que es calculen d'entre 15.000 a 20.000 homes. El fill de Pere I, el futur Jaume I de 6 anys va ser capturat.
Conseqüències
Simó de Montfort va guanyar la batalla, convertint-se així en duc de Narbona, Comte de Tolosa i vescomte de Besiers i Carcassona. Malgrat que el fill de Ramon VI, Ramon VII, va arrebassar en poc temps el poder a Simó de Montfort, aquesta batalla va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània i la fi de l'expansió catalana a Occitania. Pere el Catòlic havia aconseguit el vassallatge del Comtat de Tolosa, de Foix i de Comenge.
El papa Innocenci III obligà a Monfort a cedir la tutela de l'infant Jaume als Cavallers Templers d'Aragó i Catalunya, mestre dels quals era Guillem de Mont-rodon, que l'instruiren com a rei al Castell de Montsó, mentre el regent, Sanç de Rosselló es disputava la sobirania amb l'oncle de Jaume, Ferran d'Aragó. En el moment més crític, en el que els nobles de Catalunya estaven a punt d'encetar una guerra civil pel control de la sobirania en contra dels d'Aragó, Jaume, amb nou anys d'edat i aconsellat pels cavallers templers, va pendre el control de la Corona i tots els nobles van tornar a jurar fidelitat al rei. En endavant l'expansió catalana de Jaume el Conqueridor es dirigirà a Valencià i a les illes mediterrànies.
A Occitània, durant tot el segle XIII i l'inici del segle XIV, els càtars van patir una dura persecució, duta a terme per la inquisició i dirigida pels monjos dominicans. Els darrers nuclis de càtars es van refugiar a les altes valls del Pirineu i molts es van escapar cap a Catalunya. Lleida, Puigcerdà, Prades o Morella es van convertir en centres de càtars occitans. A Morella hi va viure un dels darrers càtars coneguts, Guilhem Belibasta. L'heretgia càtara va ser finalment aniquilada després d'anys de croada.
Vegeu també l'article sobre el Catarisme.
Entrem en una era en que s'ha de reconduir la societat per complert, i una d'aquestes reorientacions és l'acceptació per part dels organismes internacionals de tots els pobles i nacions del món que no tenen estat.
